Les primeres sensacions i realitats
La vida a aquella xicoteta població era un món a banda. Una altra civilització on tot no era allò que semblava. Només entrar et trobes amb un camí que et condueix a una única eixida. Al fons, una porta tancada. T’enfoca una càmera. Penses “sí que es prenen seriosament açò de la seguretat”. El que no imaginaves és que al llarg de tot el viatge et sentiries molt més vigilat que en aquell curt moment. La porta s’obri perquè, tot i no saber com accedir, altra persona crida per tu al “telefonet” d’aquesta “tanca mecanitzada”. Entres. I, sense adonar-te’n, estàs en altra dimensió. En aquesta, les flors riuen, els pardalets canten i tot sembla, a primer cop de vista, un món idíl·lic. Separat completament de qualsevol altra cosa coneguda o visitada prèviament. No tardes molt a adonar-te que allò que sembla perfecte, per dins està podrit. Els pardalets no canten, criden desesperadament cercant ajuda per eixir. Les flors… les flors són de paper i, a poc ...
